Un nou cop (previsible)

Companys, lectors i demés ànimes,

avui he anat a buscar una notificació de Cultura. Armat amb el meu sarró, el NIF provisional de l’associació i un cabàs ple d’il·lusió, he anat a correus de Ferran Puig a buscar la notificació.
Després dels inevitables preliminars, signar, datar, tornar a signar, escriure el nom ara aquí, ara allà, m’han entregat el sobre. He sortit de correus i, a recés per que plovia, no m’he pogut aguantar i l’he obert.

De cop, un ratlla negra com el búnker a la nit amb els llums apagats, s’ha introduït al meu cervell i ja no m’ha abandonat fins al cap d’una llarga estona.

Aquesta ratlla, aquesta negror, deia tal com això:

• L’objecte de la sol·licitud no s’adequa a les bases de la convocatòria (base 1.4.a.)

No van poder els viquings, no van poder els descendents del Blad, l’empalador, tampoc van poder la guàrdia Vaticana... I TAMPOC PODRAN LES INSTITUCIONS CATALANES!!!

Estrany que la resolució no hagi arribat fins que no s’hagués acabat el torneig i, per tant, sabessin els resultats.

Com diu el nostre nom, CATALUNYA ENDAVANT, i no ens farem enrere per una noticia negativa. Ho tornarem a intentar, sinó demà, demà passat i, al final vencerem!

«Lost in Switzerland» (Perduts a Suïssa)

Un capítol a part mereix la vivència «Lostie» que molts de nosaltres hem viscut durant aquest inoblidable viatge.

Som molts els homes de ciència que hem recuperat la fe després de descobrir que, superar un viatge de més 14 hores en un microautobús, passant per ports de muntanya inacabables i plagats de corbes amb un conductor que no sap el que és frenar (Pedroooo!), es pot considerar una experiència miraculosa.

No menys peculiar es pot qualificar la nostra estada a Disentis, un poblet suís perdut entre les muntanyes, d’aquells que a casa nostra els avis en diuen que Déu hi va perdre l’espardenya i encara la busca. Els membres de l’organització, de ben segur que a sou de la Dharma Initiative, ens van acollir i instal·lar a un autèntic búnker civil situat a sota terra de l’Sports Centrum. Algú assegura que es tractava de L’Estació 7, però el nostre grup la va rebatejar amb el sobrenom de «The Hole» (el forat). Es tractava d’un autèntic laberint soterrani, impecablement dissenyat per encabir a un gran nombre d’espècimens. Sense cap vídeo d’orientació, deixats de la mà de Déu i cap «Namasté» de benvinguda, vam descobrir a mesura que passaven els dies que no érem els únics reclosos d’aquesta estació d’experimentació, sinó que convivíem amb altres perduts de la nostre espècie: un grapat de sorollosos gal·lesos desorientats (segurament per l’excés alcohòlic, no per res més), un no menys nombrós grup de simpàtics occitans enfrescats en «batucades» nocturnes i uns misteriosos hongaresos reclosos per un ferm i autàrquic règim marcial. Ah, i ens descuidàvem, un reduït esquadró de joves militars suïssos que, sospitem, controlaven els nostres moviments, i que si més no gestionaven totes les nostres anades i vingudes als camps de futbol i sortides al pub de l’Hotel Cucagna.

Partits de futbol a banda, pel que fa a la diversió, tres «Jacks» van sorgir d’entre el grup. En primer lloc, el «Míster» Ferran Baiot, que va fer el que va poder per engrescar un grup tan díscol i indisciplinat com el nostre. Després del fallit entrenament matinal que va finalitzar amb un revifant bany al riu, el pobre va tirar la tovallola. En segon, en Jordi Camps, que després de veure frustrat com sols cinc membres del grup van participar a la visita del dimecres a l’Estació 8, «The Glacier», va prendre el relleu del voluntariós Baiot i planejar un autèntic «McGuffin» per despertar els instints aventurers del grup (per saber més: llegir l’episodi «El llac d’en Camps»). Tampoc se’n va sortir del tot i va fracassar. I en tercer, el Faraday del grup reconvertit en involuntari monitor de dia, en Lluís Simon, el qual encara deu estar maleint a tots aquells que el van voler seguir en l’excursió en tren cremallera a Andermatt sense saber a on anaven... Des d’aquí agraïm els seus esforços!

Més benparat va sortir amb les seves propostes el monitor de nit, en Toni Borés (o és Burés?), el nostre Locke particular, que amb els seus «jocs de Cucagna» va triomfar en la marxosa nit disentiniana. Que consti amb acta: no només va aconseguir tarifa plana amb la beguda, va tancar totes les sortides nocturnes a la vegada que no va fallar cap dia a fer de despertador matiner.

Dels «Sawyers» del grup millor no parlar-ne. Un altra vegada que proposin ells altres activitats alternatives a part de jaure a la llitera, jugar a l’Uno, al futbolin o al ping-pong.

Ara, que ja hem tornat a casa, malgrat els moments difícils i la dura experiència, a alguns no ens abandona la mítica frase que l’autèntic Jack de la sèrie «Lost» li diu a una plorosa Kate: «Tenim que tornar!!!»

Article de Presència (1/6/2008)

Feina feta, nois!

Potser a cap de nosaltres abans de partir cap a aquest viatge inoblidable ens va passar pel cap que ens clavarien unes pallisses tan aclaparadores. La majoria érem conscients que, baixes d'última hora a banda, anàvem amb els efectius al mínim. Tant, que des del bon principi ens vam autoanomenar «una banda». L'Europeada tenia dos objectius. Un, l'esportiu, amb el qual hem fracassat, perquè el nivell ha estat molt més superior inclús del que s'esperava l'organització (com ja us hem anat comentant en el bloc). El segon, el cultural, sens dubte l'hem complert sobradament, no sols fent conéixer la nostra llengua en tot moment i explicant a tothom quina és la nostra cultura, història i situació político-social actual, sinó establint un intercanvi cultural (i d'amistat diria) amb les altres seleccions (galesos, romanxs, occitans...). De la mateixa manera estic segur que tots els que hem tingut la sort de viure aquesta experiència la repetiríem. Fins i tot, sent conscients que ens haurien de clavar una altra pallissa monumental al camp. Un no té l'oportunitat de jugar contra jugadors de primera fila cada dia... Gràcies companys!

PD: A més ningú no s'ha lesionat greument ni cap de nosaltres ha rebut targeta groga (malgrat ha anat d'un pèl, eh Marc i Carles)!

EUROPEADA resultats + videos d'interès

Cliqueu la web oficial per veure resultats finals (el martell tirolès va poder amb tots!) i alguns videos d'interès que ja estan penjats al youtube i que aquí estan recopilats:

http://www.europeada2008.net

Entrevista i reportatge de la TV romanx

Entrevista al nostre segon entrenador, en Lluís Simon, realitzada per la televisió local romanxa durant la celebració del partit Rhaetians contra Catalunya Endavant.

http://video.google.de/videoplay?docid=748351652264412614&q=europeada&ei=l8NLSPLsIYa4igLpgr3NDA&hl=de

Només un apunt: resulta curiós que aquest partit, amb el qual la nostra selecció va obtenir el millor resultat del campionat (0-5), no va disposar del primer entrenador (que estava al camp) i el segon, es va passar quasi bé tot el partit segrestat per les càmeres...

Abans de tornar a casa

Salut companys i seguidors-res,


Un cop mes escric des d'un teclat que no te accents com cal, o sigui que disculpes per avansat (acabo d'adonar-me que tambe hi falta la c trencada). En fi, que aixo de l'Europeada s'acaba i es hora de fer quatre consideracions.
La primera, naturalment, agrair el suport incondicional dels que heu anat fent comentaris al blog. Sense vosaltres hauria sigut molt mes avorrit.
En segon lloc, constatar que aquest torneig, esportivament parlant, ha estat una aixecada de camisa. Allo que inicialment era una trobada de cultures amb el futbol com a excusa per passar-s'ho be s'ha convertit en poc menys que l'Eurocopa de debo. Els caps de l'organitzacio no volen admetre que se'ls ha escapat de les mans, pero amb la boca petita els matxaques que ens atenen cada dia ens han reconegut que som dels pocs que vam entendre quina era la filosofia d'aquest campionat. De fet, no es pot pretendre fer un torneig professional amb partits sense jutges de línia (bé, abans del partit es demanava si algun aficionat o suplent d'algun dels equips s'hi volia posar per marcar només els fora de banda), amb alguns camps amb porteries de futbol 7 (més petites) i sense ambulàncies al camp com mana qualsevol reglament mínimament professional.
Malgrat tot, hem de dir que no ens penedim d'haver vingut: hem disfrutat com mai jugant a futbol, hem xalat com mai cantant himnes catalans, occitans i galesos, hem fet bons contactes internacionals per coneixer una mica mes de primera ma aquesta Europa que no surt als mapes oficials, i un cop acabada la competicio hem gaudit d'uns dies de turisme excelents en aquest pais de color verd que es Suissa.
Ara ens espera una nova jornada de carretera i manta, amb en Ferran Baiot explicant acudits horribles, en Jordi Camps queixant-se ara que te calor, ara que te fred i en Batalla demostrant com un esser huma pot dormir com un soc durant 14 hores en un autocar tot i tenir catorze companys fent gresca al voltant. Records a tots i moltes gracies.
(Per cert, que el viatge s'esta acabant pero el blog continuara sempre que hi hagi algu amb coses per dir o fotos per penjar.)

Ribera la torna a liar

Els jugadors i aficionats (en Pedro) de Catalunya Endavant s'han desplaçat a Tavanasa per animar Occitània en el partit de quarts contra els tirolesos del sud (Itàlia). Aquests últims s'han acabat imposant (2-0) en un matx marcat per una polèmica actuació arbitral que ha tret de polleguera els jugadors occitans i també a nosaltres, que érem els seus seguidors. A la primera part en Ferran Baiot ja ha hagut d'explicar-li en persona a un aprenent de jutge de línia com s'aixeca el banderí. L'àrbitre s'ha passat tot el partit xiulant faltes contra els occitants i mostrant-los targetes per accions molt més innocents que les dels tirolesos, un equip molt dur. En la segona part la situació ha esdevingut insostenible quan els italians han fet el 2-0 en un clar fora de joc. La indignació dels catalans i els occitans ha esclatat de forma incontrolable. El president de Catalunya Endavant, Carles Ribera, amb barratina al cap, ha saltat al camp enfurismat i s'ha dirigit cap a l'àrbitre mostrant-li ostentiblement les ulleres que li havia cedit Jordi Taulats per a l'ocasió. Per evitar que l'incident anés a més un dels nostres jugadors, en Toni Borés, ha retirat Ribera de la gespa, tot i que tot el camp li ha donat la raó en un gest tan valent. L'àrbitre s'ha retirat un moment al vestidor per informar de l'incident. Després ha continuat xiulant descaradament a favor dels tirolesos i fins i tot ha expulsat un occità. Què hi farem? Al final els catalans i els occitans s'han abraçat al mig del camp i han acabat la festa de nit cantant, ballant i bevent.

Salut i gràcies a tots pel vostre suport.

PD: Hi ha una fotografia de l'incident, que de moment el protagonista en qüestió es nega a fer pública.

La batalla de Domat-Ems (3a part)

Els romanesos l'han liada avui a la concentració. Han contractat dos advocats i han escrit cartes a la UEFA i a la FIFA queixant-se per la seva eliminació de l'Europeada i han demanat de molt males maneres la seva requalificació. Això ha provocat una reunió urgent dels organitzadors que han demanat als danesos d'alemanya si volien jugar un matx de desempat contra els romanesos. Aquests, lògicament, s'hi han negat. El comitè de competició ha decidit, finalment, que la norma del fair play era intocable i que els romanesos no podien continuar. Aquests últims, tanmateix, semblaven molt interessants en evitar que nosaltres marxèssim de Disentis per si s'havien de repetir els partits de tot el grup! Si Catalunya Endavant juga un partit més aquest blog probablement ja no tindrà més entrades... No crec que ningú sobrevisqués a aquesta experiència.