Potser a cap de nosaltres abans de partir cap a aquest viatge inoblidable ens va passar pel cap que ens clavarien unes pallisses tan aclaparadores. La majoria érem conscients que, baixes d'última hora a banda, anàvem amb els efectius al mínim. Tant, que des del bon principi ens vam autoanomenar «una banda». L'Europeada tenia dos objectius. Un, l'esportiu, amb el qual hem fracassat, perquè el nivell ha estat molt més superior inclús del que s'esperava l'organització (com ja us hem anat comentant en el bloc). El segon, el cultural, sens dubte l'hem complert sobradament, no sols fent conéixer la nostra llengua en tot moment i explicant a tothom quina és la nostra cultura, història i situació político-social actual, sinó establint un intercanvi cultural (i d'amistat diria) amb les altres seleccions (galesos, romanxs, occitans...). De la mateixa manera estic segur que tots els que hem tingut la sort de viure aquesta experiència la repetiríem. Fins i tot, sent conscients que ens haurien de clavar una altra pallissa monumental al camp. Un no té l'oportunitat de jugar contra jugadors de primera fila cada dia... Gràcies companys!
PD: A més ningú no s'ha lesionat greument ni cap de nosaltres ha rebut targeta groga (malgrat ha anat d'un pèl, eh Marc i Carles)!
diumenge, 8 de juny del 2008
Feina feta, nois!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Gràcies a tots per haver-nos fet vibrar, riure, patir i emocionar-nos des de la distància amb els vostres partits, pors, comentaris, anècdotes i aventures.
Merci per haver convertit en emocionant una setmana plujosa que no tenia res d'especial.
Una abraçada a tots i Endavant!
Una llàgrima d'alegria m'ha acaigut avui en llevar-me i no veure la cara den Bataller al meu costat, en anar a la dutxa i poder regular la temperatura de l'aigua,...
Més tard una nova llàgrima m'ha caigut en poder menjar una amanida amb oli i sal, en poder-me sucar una llesca amb tomàquet,...
Però més tard una última llàgrima m'ha caigut en recordar com en Burés ens despertava amb aquella suavitat (explicant que si ara no trovo les ulleres, en que si vaig a la dutxa...), en no sentir en Camps parlant del seu llac, tararejant la cançó dels galesos, recordant la rebuda dels occitans,...
En fi, que per l'any que ve haurem de preparar-nos una mica més, tant físicament com econòmicament (les nits sortien cares), però podeu comptar amb mi per la revenja
Ah, però heu de muntar un torneig paral·lel de ping pong pels que no juguem a futbol però també tenim ganes de fer turisme!
Publica un comentari a l'entrada