dissabte, 24 de maig del 2008

Uns apunts del primer partit

Catalunya Endavant 2 - Resta del món 3

Catalunya

Marc Abadia (6) Porter. Va començar un pèl nerviós pq mai no havia jugat en camp gran (és de futbol sala). Menys en un dels gols en què podia haver fet més, no va tenir opcions. Va fer una parada de mèrit a cop de cap de J. Danès. Segur que anirà guanyant confiança. Se li exigeix una mica més crits a la defensa.

Jordi Taulats (7) Lateral esquerre. Correcte com sempre. Tenia la tasca difícil de frenar en Danès, i ho va fer prou bé. Com sempre, imprecís en les passades. Gran desplegament físic i va ficar la cama quan calia.

Toni Borés (7) Segur. Va donar confiança i juntament amb Dorca, del millor de l'equip. Com a defectes, quan l'equip jugava amb sols 3 defenses en algun contraatac el davanter li va prendre l'esquena.

Jordi Dorca (7) El millor del partit. Va imposar la seva força i va controlar molt bé la seva posició de central. A la segona part, va avançar la línia i va liderar juntament amb en M. Bataller l'atac des del darrere. Amb tot, la mateixa confiança li va fer perdre alguna pilota que va resultar molt perillosa.

Carles Masoliver (7) Sòlid. Com la resta de la defensa va funcionar com un rellotge suís (je, je), però també es va espatllar com tot l'equip en els minuts finals.

Marc Bataller (6) Portentós. I golejador. Va haver de multiplicar-se. Massa i tot. Defensivament perfecte. I en atac molt bé fins el segon gol. Després es va llançar com tot l'equip a l'atac i no va saber rectificar. Si juga en aquesta posició haurà d'ordenar més. (També pot funcionar com a central més defensiu i en Dorca ocupar el seu lloc)

Albert Torrescasana (6) Dièsel. Com sempre, d'aquests jugadors silenciosos però que sempre rasquen al contrari i sempre s'ofereix per crear. Guanyarà amb els partits, tenint en compte que fa més de mig any que no trepitja un camp de gespa.

Guillem Botifoll (6) Detalls. Va oferir certs detalls futbolístics però es va obsessionar en canviar de posició constantment. Per això mateix no va acabar mai d'afiançar una zona del camp. Caldrà saber on ubicar-lo i de ben segur que anirà a més.

David Ruiz (6) Batallador. Va desgastar-se, es va escapar en poques ocasions i va disposar d'una situació clara per disparar entre pals però el xut va sortir allunyat de la porteria. Un corcó pel contrari, però li falten partits i encara més forma física per demostrar el que els tècnics han dit d'ell.

Òscar Pinilla (6) Golejador. Va aprofitar le spoques ocasions que va tenir amb un gran gol. Va lluitar molt i va pressionar. Al final, però també va desaparèixer com la resta de l'equip.

Carles Ribera (6) Polivalent. Desubicat per culpa del constant canvi de posició, va jugar força bé pel centre, tallant pilotes quan requeria. No tant bé ofensivament. Potser la seva posició natural és més a prop de la porteria,, pq lluita, posa el peu i té prou tècnica per desestibilitzar la defensa.

Àrbitre i mig entrenador: Jordi Camps (molt protestat) (2). Es va frustar molt per no poder jugar i ajudar a l'equip.
Públic: 5 o 6 (No van animar pas gaire)
Camp: Estadi del GeiEG (terreny més que correcte)

Valoració del partit: De les derrotes se'n faran victòries.

La meva particular valloració del partit, vist des de la banda (1a part) i des del mig del camp (2a part) és que la selecció catalana va causar una bona impressió sobretot pel que fa a a nivell defensiu. I que malgrat va disposar d'un 2 a 0 no va saber mantenir el resultat ni canviar de xip quan la situació calia. Per altra banda, 2 dels gols dels contraris van ser una mica de xurro i els 3 els va fer el mateix jugador, el millor d'ells. També, s'ha de dir, que el contrari no disposava de porter.

S'ha de tenir en compte que els jugadors no es coneixien. Mai havien jugat junts i la majoria feia anys que no trepitjava un camp de futbol 11. Handicap molt important, perquè molts perseguien la pilota i no sabien quina posició del camp ocupar. Per això mateix es va trobar a faltar una conjunció entre línies i que l'equip no es balancejava bé. Es va trobar a faltar un capità, que manés, ordenés i corregís posicions. S'ha de parlar d'això. També s'ha de tenir en compte que la formació física d'aquí a un mes serà més òptima.

També es va trobar a faltar poder fer canvis (no tothom jugarà 90 minuts i calen reforços per a les segones parts) i la participació de jugadors importants per a la selecció: p.ex.: en Met peça clau per aguantar la pilota i desequilibrar ofensivament el contrari / l'Edu Sala que potser serà dels que millor la remenin / en Ferran Baiot del qual diuen que “rasca” molt al mig del camp i que hauria anat molt bé per frenar l'equip contrari quan aquest es va llançar a l'atac / en Carles Batalla, un paio alt que ens hauria anat molt bé per dalt / o el mateix Lluís Simon, que jugant amb l'equip contrari ens va tallar moltes jugades...).

Tots aquests defectes es poden corregir.

Sobre la tàctica, encara que hi ha qui la va considerar molt especulativa, va demostrar que l'equip contrari no va crear cap ocasió de gol. En aquesta situació, el migcamp i la davantera va treballar molt. També, s'ha de dir, que no va donar cap mena de fruit ofensiu.

Sobre la tàctica 3 5 2 va resultar estimulant, ofensivament va donar els seus fruits, però l'equip no va ser prou intel·ligent per redreçar la remuntada dels contraris a una tàctica menys kamikaze, com es va poder veure.

Sóc del parer, que van bé aquestes derrotes per corregir errors.

Per mentalitzar-nos: revisar «Evasion o victoria», el mític film d'una selecció novell que s'enfronta a la totpoderosa Alemanya.

I Visca Catalunya (Endavant)!


Jordi Camps Linnell