Salut a tots i gràcies pel vostre suport.
dimarts, 3 de juny del 2008
La batalla de Domat-Ems
Salut a tots i gràcies pel vostre suport.
Pànic a Disentis
Les perspectives pel partit d’aquesta tarda contra els Aromanians de Romania han convertit la nostra estada a Disentis les últimes hores en un petit conte de terror que sabem que acabarà en tragèdia... Seria molt llarg explicar com s’ha arribat a aquesta situació però mirarem de resumir-la. Aquesta selecció romanesa ha estat formada i pagada a última hora pel mecenes Gica Hagi –exjugador del Barça i el Madrid– i ha vingut a Suïssa convençuts per la premsa del seu país que Catalunya alinearia Valdés, Puyol, Xavi i Bojan, entre d’altres. Davant d’aquesta situació han cridat els millors jugadors d’aquesta minoria, que són amb els quals haurem de jugar, per dir-ho d’alguna manera, aquesta tarda. En el seu equip titular hi ha els davanters Guda Stere (19 anys), format en el Dinamo de Bucarest i que ara juga en el Gloria Buzau. També va jugar en el Nantes de la lliga francesa, ha estat internacional sub-21 per Romania, fa gairebé 2 metres i ahir vam veure com clavava quatre gols ell solet a un equip rus. Ja ens han dit que té una oferta per marxar a la lliga escocesa. A la banda dreta de l’atac hi juga Chiacu Hristu (22 anys), extrem del Dinamo de Bucarest que va jugar amb el Wisla Cracòvia de Polònia la Champions League i es va enfrontar a equips com ara el Benfica i el Lazio. Per la banda esquerra hi ha el número 10, Pitu Adrian, del Macabi d’Israel, club que va pagar tres milions d’euros a l’Steaua per fitxar-lo. Pitu va jugar durant cinc anys a l’Steaua. El seleccionador és Guda Iani, que també és l’entrenador de la selecció sub-17 de Romania. Tots els jugadors, menys el porter suplent, són professionals.
Nosaltres, ja ho sabem, som quatre arreplegats. Però això no és el pitjor de tot plegat. El complicat sistema de competició fa que ells necessiten fer-nos com més gols millor per assegurar-se la classificació. Quan els vam anar a veure a jugar i després, en una trobada posterior al seu hotel, vam mirar de fer-nos col·legues seus i els vam recordar que nosaltres som quatre amics que juguem per divertir-nos, però ja ens van advertir que com a mínim necessiten fer-nos 15 gols. Potser, si els vam caure simpàtics, després d’aquesta xifra pararan, però potser no... Pregueu per la nostra ànima.