Un nou cop (previsible)

Companys, lectors i demés ànimes,

avui he anat a buscar una notificació de Cultura. Armat amb el meu sarró, el NIF provisional de l’associació i un cabàs ple d’il·lusió, he anat a correus de Ferran Puig a buscar la notificació.
Després dels inevitables preliminars, signar, datar, tornar a signar, escriure el nom ara aquí, ara allà, m’han entregat el sobre. He sortit de correus i, a recés per que plovia, no m’he pogut aguantar i l’he obert.

De cop, un ratlla negra com el búnker a la nit amb els llums apagats, s’ha introduït al meu cervell i ja no m’ha abandonat fins al cap d’una llarga estona.

Aquesta ratlla, aquesta negror, deia tal com això:

• L’objecte de la sol·licitud no s’adequa a les bases de la convocatòria (base 1.4.a.)

No van poder els viquings, no van poder els descendents del Blad, l’empalador, tampoc van poder la guàrdia Vaticana... I TAMPOC PODRAN LES INSTITUCIONS CATALANES!!!

Estrany que la resolució no hagi arribat fins que no s’hagués acabat el torneig i, per tant, sabessin els resultats.

Com diu el nostre nom, CATALUNYA ENDAVANT, i no ens farem enrere per una noticia negativa. Ho tornarem a intentar, sinó demà, demà passat i, al final vencerem!

«Lost in Switzerland» (Perduts a Suïssa)

Un capítol a part mereix la vivència «Lostie» que molts de nosaltres hem viscut durant aquest inoblidable viatge.

Som molts els homes de ciència que hem recuperat la fe després de descobrir que, superar un viatge de més 14 hores en un microautobús, passant per ports de muntanya inacabables i plagats de corbes amb un conductor que no sap el que és frenar (Pedroooo!), es pot considerar una experiència miraculosa.

No menys peculiar es pot qualificar la nostra estada a Disentis, un poblet suís perdut entre les muntanyes, d’aquells que a casa nostra els avis en diuen que Déu hi va perdre l’espardenya i encara la busca. Els membres de l’organització, de ben segur que a sou de la Dharma Initiative, ens van acollir i instal·lar a un autèntic búnker civil situat a sota terra de l’Sports Centrum. Algú assegura que es tractava de L’Estació 7, però el nostre grup la va rebatejar amb el sobrenom de «The Hole» (el forat). Es tractava d’un autèntic laberint soterrani, impecablement dissenyat per encabir a un gran nombre d’espècimens. Sense cap vídeo d’orientació, deixats de la mà de Déu i cap «Namasté» de benvinguda, vam descobrir a mesura que passaven els dies que no érem els únics reclosos d’aquesta estació d’experimentació, sinó que convivíem amb altres perduts de la nostre espècie: un grapat de sorollosos gal·lesos desorientats (segurament per l’excés alcohòlic, no per res més), un no menys nombrós grup de simpàtics occitans enfrescats en «batucades» nocturnes i uns misteriosos hongaresos reclosos per un ferm i autàrquic règim marcial. Ah, i ens descuidàvem, un reduït esquadró de joves militars suïssos que, sospitem, controlaven els nostres moviments, i que si més no gestionaven totes les nostres anades i vingudes als camps de futbol i sortides al pub de l’Hotel Cucagna.

Partits de futbol a banda, pel que fa a la diversió, tres «Jacks» van sorgir d’entre el grup. En primer lloc, el «Míster» Ferran Baiot, que va fer el que va poder per engrescar un grup tan díscol i indisciplinat com el nostre. Després del fallit entrenament matinal que va finalitzar amb un revifant bany al riu, el pobre va tirar la tovallola. En segon, en Jordi Camps, que després de veure frustrat com sols cinc membres del grup van participar a la visita del dimecres a l’Estació 8, «The Glacier», va prendre el relleu del voluntariós Baiot i planejar un autèntic «McGuffin» per despertar els instints aventurers del grup (per saber més: llegir l’episodi «El llac d’en Camps»). Tampoc se’n va sortir del tot i va fracassar. I en tercer, el Faraday del grup reconvertit en involuntari monitor de dia, en Lluís Simon, el qual encara deu estar maleint a tots aquells que el van voler seguir en l’excursió en tren cremallera a Andermatt sense saber a on anaven... Des d’aquí agraïm els seus esforços!

Més benparat va sortir amb les seves propostes el monitor de nit, en Toni Borés (o és Burés?), el nostre Locke particular, que amb els seus «jocs de Cucagna» va triomfar en la marxosa nit disentiniana. Que consti amb acta: no només va aconseguir tarifa plana amb la beguda, va tancar totes les sortides nocturnes a la vegada que no va fallar cap dia a fer de despertador matiner.

Dels «Sawyers» del grup millor no parlar-ne. Un altra vegada que proposin ells altres activitats alternatives a part de jaure a la llitera, jugar a l’Uno, al futbolin o al ping-pong.

Ara, que ja hem tornat a casa, malgrat els moments difícils i la dura experiència, a alguns no ens abandona la mítica frase que l’autèntic Jack de la sèrie «Lost» li diu a una plorosa Kate: «Tenim que tornar!!!»

Article de Presència (1/6/2008)

Feina feta, nois!

Potser a cap de nosaltres abans de partir cap a aquest viatge inoblidable ens va passar pel cap que ens clavarien unes pallisses tan aclaparadores. La majoria érem conscients que, baixes d'última hora a banda, anàvem amb els efectius al mínim. Tant, que des del bon principi ens vam autoanomenar «una banda». L'Europeada tenia dos objectius. Un, l'esportiu, amb el qual hem fracassat, perquè el nivell ha estat molt més superior inclús del que s'esperava l'organització (com ja us hem anat comentant en el bloc). El segon, el cultural, sens dubte l'hem complert sobradament, no sols fent conéixer la nostra llengua en tot moment i explicant a tothom quina és la nostra cultura, història i situació político-social actual, sinó establint un intercanvi cultural (i d'amistat diria) amb les altres seleccions (galesos, romanxs, occitans...). De la mateixa manera estic segur que tots els que hem tingut la sort de viure aquesta experiència la repetiríem. Fins i tot, sent conscients que ens haurien de clavar una altra pallissa monumental al camp. Un no té l'oportunitat de jugar contra jugadors de primera fila cada dia... Gràcies companys!

PD: A més ningú no s'ha lesionat greument ni cap de nosaltres ha rebut targeta groga (malgrat ha anat d'un pèl, eh Marc i Carles)!

EUROPEADA resultats + videos d'interès

Cliqueu la web oficial per veure resultats finals (el martell tirolès va poder amb tots!) i alguns videos d'interès que ja estan penjats al youtube i que aquí estan recopilats:

http://www.europeada2008.net

Entrevista i reportatge de la TV romanx

Entrevista al nostre segon entrenador, en Lluís Simon, realitzada per la televisió local romanxa durant la celebració del partit Rhaetians contra Catalunya Endavant.

http://video.google.de/videoplay?docid=748351652264412614&q=europeada&ei=l8NLSPLsIYa4igLpgr3NDA&hl=de

Només un apunt: resulta curiós que aquest partit, amb el qual la nostra selecció va obtenir el millor resultat del campionat (0-5), no va disposar del primer entrenador (que estava al camp) i el segon, es va passar quasi bé tot el partit segrestat per les càmeres...

Abans de tornar a casa

Salut companys i seguidors-res,


Un cop mes escric des d'un teclat que no te accents com cal, o sigui que disculpes per avansat (acabo d'adonar-me que tambe hi falta la c trencada). En fi, que aixo de l'Europeada s'acaba i es hora de fer quatre consideracions.
La primera, naturalment, agrair el suport incondicional dels que heu anat fent comentaris al blog. Sense vosaltres hauria sigut molt mes avorrit.
En segon lloc, constatar que aquest torneig, esportivament parlant, ha estat una aixecada de camisa. Allo que inicialment era una trobada de cultures amb el futbol com a excusa per passar-s'ho be s'ha convertit en poc menys que l'Eurocopa de debo. Els caps de l'organitzacio no volen admetre que se'ls ha escapat de les mans, pero amb la boca petita els matxaques que ens atenen cada dia ens han reconegut que som dels pocs que vam entendre quina era la filosofia d'aquest campionat. De fet, no es pot pretendre fer un torneig professional amb partits sense jutges de línia (bé, abans del partit es demanava si algun aficionat o suplent d'algun dels equips s'hi volia posar per marcar només els fora de banda), amb alguns camps amb porteries de futbol 7 (més petites) i sense ambulàncies al camp com mana qualsevol reglament mínimament professional.
Malgrat tot, hem de dir que no ens penedim d'haver vingut: hem disfrutat com mai jugant a futbol, hem xalat com mai cantant himnes catalans, occitans i galesos, hem fet bons contactes internacionals per coneixer una mica mes de primera ma aquesta Europa que no surt als mapes oficials, i un cop acabada la competicio hem gaudit d'uns dies de turisme excelents en aquest pais de color verd que es Suissa.
Ara ens espera una nova jornada de carretera i manta, amb en Ferran Baiot explicant acudits horribles, en Jordi Camps queixant-se ara que te calor, ara que te fred i en Batalla demostrant com un esser huma pot dormir com un soc durant 14 hores en un autocar tot i tenir catorze companys fent gresca al voltant. Records a tots i moltes gracies.
(Per cert, que el viatge s'esta acabant pero el blog continuara sempre que hi hagi algu amb coses per dir o fotos per penjar.)

Ribera la torna a liar

Els jugadors i aficionats (en Pedro) de Catalunya Endavant s'han desplaçat a Tavanasa per animar Occitània en el partit de quarts contra els tirolesos del sud (Itàlia). Aquests últims s'han acabat imposant (2-0) en un matx marcat per una polèmica actuació arbitral que ha tret de polleguera els jugadors occitans i també a nosaltres, que érem els seus seguidors. A la primera part en Ferran Baiot ja ha hagut d'explicar-li en persona a un aprenent de jutge de línia com s'aixeca el banderí. L'àrbitre s'ha passat tot el partit xiulant faltes contra els occitants i mostrant-los targetes per accions molt més innocents que les dels tirolesos, un equip molt dur. En la segona part la situació ha esdevingut insostenible quan els italians han fet el 2-0 en un clar fora de joc. La indignació dels catalans i els occitans ha esclatat de forma incontrolable. El president de Catalunya Endavant, Carles Ribera, amb barratina al cap, ha saltat al camp enfurismat i s'ha dirigit cap a l'àrbitre mostrant-li ostentiblement les ulleres que li havia cedit Jordi Taulats per a l'ocasió. Per evitar que l'incident anés a més un dels nostres jugadors, en Toni Borés, ha retirat Ribera de la gespa, tot i que tot el camp li ha donat la raó en un gest tan valent. L'àrbitre s'ha retirat un moment al vestidor per informar de l'incident. Després ha continuat xiulant descaradament a favor dels tirolesos i fins i tot ha expulsat un occità. Què hi farem? Al final els catalans i els occitans s'han abraçat al mig del camp i han acabat la festa de nit cantant, ballant i bevent.

Salut i gràcies a tots pel vostre suport.

PD: Hi ha una fotografia de l'incident, que de moment el protagonista en qüestió es nega a fer pública.

La batalla de Domat-Ems (3a part)

Els romanesos l'han liada avui a la concentració. Han contractat dos advocats i han escrit cartes a la UEFA i a la FIFA queixant-se per la seva eliminació de l'Europeada i han demanat de molt males maneres la seva requalificació. Això ha provocat una reunió urgent dels organitzadors que han demanat als danesos d'alemanya si volien jugar un matx de desempat contra els romanesos. Aquests, lògicament, s'hi han negat. El comitè de competició ha decidit, finalment, que la norma del fair play era intocable i que els romanesos no podien continuar. Aquests últims, tanmateix, semblaven molt interessants en evitar que nosaltres marxèssim de Disentis per si s'havien de repetir els partits de tot el grup! Si Catalunya Endavant juga un partit més aquest blog probablement ja no tindrà més entrades... No crec que ningú sobrevisqués a aquesta experiència.

El "llac" de Jordi Camps

Des del primer dia una obsessió malaltissa perseguia Jordi Camps en la nostra estada a Disentis. Havíem de visitar el llac de les afores de la vila, que ell assegurava que es tractava de la setena meravella del món. La veritat és que ningú li feia massa cas, però cada dia ens repetia una i cent vegades la mateixa pregunta. "Quan anirem al llac?". Fins i tot en Pedro, el conductor, l'havia acusat de ser un pesat, però això no el va frenar. Finalment, aprofitant la nostra eliminació, va convèncer el dijous un grup nombrós per fer una petita expedició al famós llac de Disentis. Quan hi vam arribar el que vam trobar-hi va ser una bassa artificial -això essent generosos- que servia pequè els nens d'un càmping s'hi remullessin els peus. Després d'una caminada de 45 minuts, Camps, que com a guia turístic comença a perdre punts, va rebre una sonora xiulada per part dels seus companys i va intentar justificar-se, sense aconseguir-ho, que la bellesa del paisatge havia justificat el recorregut. Més xiulades! Per aprofitar el trajecte els més valents van tirar-se al riu i van banyar-se en un aigua de poc més de quatre graus. Vejam quans més equips són capaços de fer-ho!

(Quan tinguem fotos disponibles us les oferirem)

Raetians 5- Catalunya Endavant 0

http://www.youtube.com/watch?v=_ueBSeM90jo (Cantant Els Segadors)
http://www.youtube.com/watch?v=l9qdMoDzC_o (Jugada dels Raetians tallada per la defensa catalana)
http://www.youtube.com/watch?v=TY_u3V-fYlY (En Jordi Camps a punt de fer un gol)
http://www.youtube.com/watch?v=RpUBay9778w (Final de l'últim partit de Catalunya Endavant a l'Europeada 2008)




Les condicions físiques en què hem jugat el matx contra els raetians han estat lamentables, però l'equip ha escoltat els missatges de suport de l'afició i ha fet un esforç suprem per afrontar amb honor l'últim partit del torneig. Menció especial mereix la lamentable lesió de Lluís Simon, que s'ha torçat el turmell pujant a un telecadira i s'ha esborrat del partit a l'estil Eto'o. Més de la meitat de l'equip tenia greus problemes físics i l'Edu Sala -que es va trencar el turmell fa dos mesos- ha hagut de debutar a la davantera, tot i que només ha durat 15 minuts al camp. També han caigut de forma heroïca Carles Masoliver i Toni Borés. Al descans ja no ens quedaven canvis i l'equip local ens ha hagut de cedir un parell de jugadors, als quals hem anomenat Joan i Jordi tot i que no entenien un bull de català. Ha estat força divertit. Tal i com dèiem a la prèvia del partit, tot i la derrota, hem pogut jugar i fins i tot hem tingut bones ocasions. La selecció d'Occitània ens ha tornat a donar tota una lliçó d'amistat i ha vingut a animar-nos, tot i que els havíem advertit de les nul·les possibilitats de victòria. Han fet l'onada, han cantat "Puyol, Puyol!" a Marc Bataller -"el moment més emotiu de la meva carrera des de benjamins", ha declarat després del partit el nostre jugador-, el seu fisioterapeuta ens ha ajudat amb els nostres jugadors, etc. Demà anirem a animar-los als quarts de final.

Salut i gràcies a tots pel vostre suport.

La batalla de Domat-Ems (2a part)

Final inesperat per als Aromanians de Romania a l'Europeada. Després que busquessin una golejada d'escàndol contra nosaltres per mirar de classificar-se aprofitant la diferència de gols resulta que el sistema de competició afavoreix el fair play en cas d'empat entre dos equips. Així doncs, els danesos d'Alemània, que ens van guanyar el primer dia i que, a diferència dels romanesos van tenir un comportament excel·lent, avancen a quarts de final perquè només han vist dues targetes grogues per quatre dels romanesos. El millor de tot plegat és que els romanesos van veure dues targetes grogues contra nosaltres de la manera més estúpida. Una per mirar de prendre la pilota després d'un gol de forma barroera i gairebé violenta a ne'n Marc Bataller i l'altre -aquesta sí que és bona- perquè un dels seus jugadors va celebrar el 19è gol en el minut 87 traient-se la samarreta. Quin tros d'ase! Es veu que el seu pare li pagava 300 euros si marcava un gol. Doncs ara resulta que per culpa d'aquestes dues targetes han quedat eliminats. Han arribat tan lluny com nosaltres, o sigui que no han passat de la primera fase, tot i que van intentar comprar-nos abans del partit! Es van gastar un munt de calers per portar un equip professional i ni tan sols es van llegir el reglament. Es veu que ja s'han queixat a l'organització del sistema. Au, cap a Romania que hi falta gent.

I per postres, els amfitrions

Avui juguem el nostre tercer i últim partit oficial en terres suïsses. El rival són els raetians, l'equip amfitrió. Afrontem el matx amb més optimisme que l'anterior. Com a mínim en les files raetianes no hi ha extrems que hagin disputat la Champions, ni davanters centres de PlayStation, ni directius d'aspecte mafiós. A més, el conjunt local ja està classificat per als quarts de final (que disputarà demà) i és possible que vulgui reservar alguna de les seves figures. Amb una mica de sort, aquesta vegada podrem fer més de tres tocs seguits i qui sap si alguna triangulació amb cara i ulls, i, si els astres ens són propicis, potser fins i tot algun gol! Però toquem de peus a terra. Un dels inconvenients amb què ens podríem trobar és la possible inclusió en l'onze titular raetià dels jugadors menys habituals, que voldran fer-se un lloc en l'equip amb vista als compromisos més imminents. Tenint en compte la nostra condició física -que hom podria qualificar de lamentable-, hem intentat lligar algun fitxatge d'última hora: un boxejador mig suís mig mexicà ("No manches, güey") i algun dels reserves dels conjunts amb els quals més hem congeniat: els germans occitans i els gal·lesos (aquests últims, veïns al búnquer). De moment, però, les negociacions no han fructificat. El que sí que es va consolidant és la nostra amistat amb els equips d'aquestes dues nacions, amb els quals ja hem emparaulat partits amistosos que podríem disputar demà i/o demà passat. I és que els uns, els occitans, es fan estimar per les seves cançons i per l'alegria que encomanen. I els altres, els gal·lesos... Com ho podria explicar? Imagineu-vos un gal·lès lleig com un pecat (us en recordeu, de l'Sloth dels Goonies?)... Doncs imagineu-vos-el sortint de la seva habitació a les dues de la matinada en calçotets i amb unes quantes ampolles de cervesa que tot seguit destapa amb la boca i que comença a repartir entre els presents. Entranyable, oi?

Us mantindrem informats. Gràcies pel suport. Us sentim a prop.

L'endema d'ahir

Salut companys i seguidors,

Despres del partit mes divertit que he jugat a la meva vida, especialment els 25 primers minuts en que vam aguantar el 0-0 com uns senyors (i tambe l'ultim quart d'hora, quan vam intentar per tots els mitjans evitar que arribessin a la vintena), haig de fer unes quantes consideracions al voltant de la tangana final en la qual vaig tenir el privilegi de participar activament. Naturalment, no es que la meva tradicional flegma orxatinosa i la natural impertorbabilitat nerviosa que em caracteritya es veies alterada pel mal d'altura o per l'atac d'una paparra d'aquestes suisses que es veu que fan tanta pupa. Simplement, corria el minut 87 i ens van clavar el 19 a 0 i, naturalment, no vaig veure cap altra alternativa per evitar que en tres minuts ens en fessin un altre gol (o dos) que aconseguir que l'arbitre suspengues el partit. De fet, pero, haig d'agrair la inestimable col.laboracio del davanter romanes que va celebrar el dinove gol com un energumen fent voleiar la samarreta i escopint a terra en una mostra de falta de respecte intolerable. Aclarit aquest punt, nomes afegir-hi que en aquests momens, hora de dinar a Suissa, hora d'esmorzar per naltros, estem intentant fer una valoracio de danys per veure si hi ha onze jugadors en condicions de jugar el partit d'avui o be hem de demanar a l'organitzacio que ens estalvii el calvari. Mentre poguem posar tots dos peus a terra, sortirem al camp. De moment, els tenim entre bosses de gel, fastum gel, reflex, antiinflamaroris i cotons. Seguirem informant.
(Aquesta cronica ha estat escrita sense ni un accent perque no els he sabut trobar en aquest teclat suis que m'han deixat.)

La batalla de Domat-Ems

Finalment va arribar l'hora del partit. Tal com ens temíem, els romanesos van posar gairebé totes les figures al camp per clavar-nos una bona golejada, però afortunadament van deixar a la banqueta el davanter gegant de dos metres que el dia abans havia fet cinc gols. Per Catalunya Endavant van jugar Marc Abadia -porter-, Jordi Taulats, Toni Borés, Marc Bataller, Carles Batalla, Carles Masoliver -tots aquests defenses i encara n'hem trobat a faltar-, Albert Torrescasana, Óscar Pinilla, Guillem Botifoll, Carles Ribera -mig del camp amb missió DESTRUCTIVA- i Met Bentanachs -davanter, per si en pescava alguna-. A la segona part també van jugar Ferran Baiot, Jordi Camps i Lluís Simon. L'objectiu era posar un bon autobús davant de la porteria i evitar una tragèdia de grans dimensions. De forma sorprenent durant el primer quart d'hora vam aturar l'allau dels romanesos, que jugaven amb 15 davanters, i que van col·locar tots els col·laboradors de què disposaven per recollir les pilotes que enviàvem als camps del voltant perquè el joc no s'aturés ni un segon. El nostre principal objectiu era perdre temps i no hi havia manera de fer-ho! Com que el rival no aconseguia marcar i necessitaven com a mínim 15 gols els seus jugadors, van començar a discutir entre ells i l'entrenador va fer escalfar -per horror dels nostres centrals- el davanter internacional romanès, que al minut 20 ja estava al camp per començar a torturar-nos. Tot i que la nostra resistència va ser heroica, a mesura que van passar els minuts ells van trobar més espais i els primers gols van anar caient, sobretot amb xuts des de fora l'àrea i les rematades del seu golejador. Tot i així, al descans estàvem prou satisfets (9-0) i ells encara no les tenien totes. En la segona part físicament estàvem més cansats i ells ho van aprofitar, però van passar coses més interessants que el joc en sí mateix. A fora el camp el nostre conductor, el Pedro i l'Edu Sala -jugador, entrenador, massatgista, delegat, etc.- se les van tenir amb uns romanesos. Hi va haver empentes, insults i en Bataller -qui havia de ser?- va estar a punt de sortir del camp per anar a posar pau! Enmig de tot això, ells continuaven assaltant la porteria buscant una continuant indecent de gols. Ens volien humiliar, vaja. Això va provocar una altra gran picabaralla al camp quan a un xicot romanès no se li va acudir res més que celebrar el 19-0 com si acabés de guanyar la copa d'Europa. Es va treure la samarreta, va escopir a terra i va correr com posseït. En Carles Ribera i en Carles Batalla se li van llançar a sobre i els jugadors dels dos equips van haver de separar-los. En Bataller, un altre cop ell, va amenaçar d'endur-se tots els jugadors del camp. Els romanesos, aterroritzats per la possibilitat que el resultat es considerés nul, van obligar-lo a tornar amb tota l'educació que van poder. Amb tot plegat vam guanyar un temps preciós -estàvem destrossats- perquè el partit arribés al minut 90. Després ens vam haver d'esperar una hora perquè unes furgonetes de l'exèrcit ens tornessin al nostre "quarter". El millor de tot plegat va ser l'ovació que vam rebre dels occitans quan vam arribar al sopar. Quan escric això, els dos equips -catalans i occitans- estan plegats cantant i ballant els grans èxits que els uneixen mentre els responsables del restaurant intenten desallotjar-los. De moment, per les bones.
Salut a tots i gràcies pel vostre suport.

Pànic a Disentis

Les perspectives pel partit d’aquesta tarda contra els Aromanians de Romania han convertit la nostra estada a Disentis les últimes hores en un petit conte de terror que sabem que acabarà en tragèdia... Seria molt llarg explicar com s’ha arribat a aquesta situació però mirarem de resumir-la. Aquesta selecció romanesa ha estat formada i pagada a última hora pel mecenes Gica Hagi –exjugador del Barça i el Madrid– i ha vingut a Suïssa convençuts per la premsa del seu país que Catalunya alinearia Valdés, Puyol, Xavi i Bojan, entre d’altres. Davant d’aquesta situació han cridat els millors jugadors d’aquesta minoria, que són amb els quals haurem de jugar, per dir-ho d’alguna manera, aquesta tarda. En el seu equip titular hi ha els davanters Guda Stere (19 anys), format en el Dinamo de Bucarest i que ara juga en el Gloria Buzau. També va jugar en el Nantes de la lliga francesa, ha estat internacional sub-21 per Romania, fa gairebé 2 metres i ahir vam veure com clavava quatre gols ell solet a un equip rus. Ja ens han dit que té una oferta per marxar a la lliga escocesa. A la banda dreta de l’atac hi juga Chiacu Hristu (22 anys), extrem del Dinamo de Bucarest que va jugar amb el Wisla Cracòvia de Polònia la Champions League i es va enfrontar a equips com ara el Benfica i el Lazio. Per la banda esquerra hi ha el número 10, Pitu Adrian, del Macabi d’Israel, club que va pagar tres milions d’euros a l’Steaua per fitxar-lo. Pitu va jugar durant cinc anys a l’Steaua. El seleccionador és Guda Iani, que també és l’entrenador de la selecció sub-17 de Romania. Tots els jugadors, menys el porter suplent, són professionals.
Nosaltres, ja ho sabem, som quatre arreplegats. Però això no és el pitjor de tot plegat. El complicat sistema de competició fa que ells necessiten fer-nos com més gols millor per assegurar-se la classificació. Quan els vam anar a veure a jugar i després, en una trobada posterior al seu hotel, vam mirar de fer-nos col·legues seus i els vam recordar que nosaltres som quatre amics que juguem per divertir-nos, però ja ens van advertir que com a mínim necessiten fer-nos 15 gols. Potser, si els vam caure simpàtics, després d’aquesta xifra pararan, però potser no... Pregueu per la nostra ànima.

Crònica (d'una mort anunciada) del primer partit

Salut companys i seguidors,

L'equip de Catalunya Endavant va debutar diumenge en l'Europeada 2008 amb una claríssima derrota, per 15-1, contra el combinat de la minoria danesa d'Alemanya. La diferència de nivell va ser tan abismal que als cinc primers minuts de joc el resultat ja era un inapel·lable 3-0. A partir d'aquí, a veure-les venir, contra una esquadra danesa amb una mitjana d'edat de vint anys (la catalana supera els trenta) i que es preparava des del mes de gener per participar en aquesta competició. Després d'arribar al descans amb un 8-0, l'equip català va aconseguir retallar mínimament la diferència en els primers minuts de la segona part. Va ser una pilota robada per Ferran Baiot a la línia de mitjos per la banda dreta. Baiot cedeix la pilota avançada a Carles Ribera, Ribera toca al primer toc cap a Met Bentanachs que li torna també al primer toc des de l'escaire de l'àrea; Ribera li torna novament l'esfèrica i, gairebé des de terra, Bentanachs aixeca la pilota per sobre del porter en una excel·lent vaselina. L'alegria, com era previsible, es va desbordar en l'equip, que es va abraçar fent una pinya. En l'última mitja hora de joc, la desfeta física del nostre combinat va propiciar l'arribada d'una tanda de set gols més en contra. Al final del partit, tot i la diferència al marcador, la satisfacció regnava al vestidor de Catalunya
Endavant, ja que s'havien acomplert dos dels tres objectius marcats en aquesta Europeada 2008: marcar un gol i no fer-se mal han estat els dos primers. Obtenir almenys un punt és l'assignatura pendent, que tot fa pensar que quedarà per a una millor ocasió.

Un altra de les notes positives del matx, en realitat el motiu pel qual ja va valdre la pena participar en aquesta trobada, és poder sentir Els Segadors per megafonia abans de començar el partit, amb tota la formació cantant a ple pulmó.

La històrica alineació va ser: Marc Abadia a la porteria; a la defensa, Jordi Taulats, Toni Borés, Carles Masoliver i Lluís Simon (Carles Batalla, min. 45). La línia de mig camp la van formar Ferran Baiot, Marc Bataller, Albert Torrescasana (Carles Ribera, min.45) i Guillem Botifoll. Finalment, la parella atacant la van formar Met Bentanachs (Òscar Pinilla, min. 60) i Jordi Camps Linnell.

Gràcies a tothom pels missatges de suport que hem rebut i perdoneu el retard en l'actualització del blog, que ha estat degut a problemes tècnics.

http://www.youtube.com/watch?v=fHCIxdpxnaE

QUE L'ESPERIT NO DECAIGUI

Nois, no us desanimeu. Fins i tot els millors equips poden tenir un mal dia. Sí, suposo que un 15-1 no es pot considerar només un mal dia, però penseu que a partir d'ara només es pot millorar (esperem).
Ara, que si el que voleu és que es parli de Catalunya, la tàctica utilitzada tampoc està malament: o guanyeu l'Europeada, o perdeu per un resultat escandalós (segur que ahir tothom parlava de Catalunya Endavant)
De totes maneres, qui us critiqui, que hagués tingut el valor d'apuntar-s'hi i jugar. Enhorabona! i gràcies per l'esforç. No tenim cap dubte que de ganes n'hi poseu i moltes. Divertiu-vos i sort!
Visca Catalunya Endavant!

El primer rival

Ja hem vist els nostres primers rivals: els armaris miralls dels danesos d'Alemanya. El nostre fotògraf oficial, Jordi Camps, s'ha espantat només de veure'ls i li ha sortit la foto moguda. Alguns ja firmen una derrota per 3 a 0 abans de començar, però Catalunya no es rendeix mai. Lluitarem i vencerem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Així sortíem a Vilaweb

DISSABTE, 31/05/2008 - 06:00h
L'altra Eurocopa
Avui comença a Suïssa una competició futbolística amb equips de minories nacionals i lingüístiques
Una setmana abans del començament de l'Eurocopa de futbol, que es farà a Àustria i Suïssa del 7 al 29 de juny, un altre torneig futbolístic obre les portes a algunes nacions no reconegudes per la FIFA. Es diu Europeada i es desenvoluparà fins al 7 de juny a Suselva, al cantó suís dels Grisons. La competició és organitzada per la Federal Union of European Nationalities i la Lia Rumantscha, i vol aprofitar l'atenció mediàtica que genera l'Eurocopa per augmentar el coneixement de les minories nacionals i la diversitat lingüística d'Europa.
Hi participen equips de gal·lesos, alemanys de Polònia, Hongria i Dinamarca, grisons de Suïssa, eslovens d'Itàlia, danesos i frisons d'Alemanya, aromanesos de Romania i Macedònia, karatxais de Rússia, rutens de Polònia, croats de Sèrbia i de Romania, sud-tirolesos, gitanos d'Hongria, occitans, címbrics, sòrabs i, també, catalans. Antecedents L'Europeada té alguns antecedents. El novembre de 2006, amb el ressò encara proper del Mundial de futbol a Alemanya, es va fer a Ièras (Occitània) el primer Viva World Cup, un campionat de futbol en què van participar quatre equips nacionals sense reconeixement de la FIFA: Camerun del Sud, Mònegue, Occitània i Sápmi. El torneig va ser organitzat per l’NF-Board, una associació fundada el 2003 per representar futbolísticament les nacions i pobles no reconeguts internacionalment, per motius polítics o esportius. Aquella primera copa del món, que tenia la col·laboració de l'Organització de Nacions i Pobles No Representats, s'havia d'haver jugat a la República Turca de Xipre del Nord, però a causa de la mala maror política en aquest territori es va descartar. La resposta de Xipre del Nord va ser la convocatòria, gairebé les mateixes dates, d’un torneig paral·lel, l’ELF Cup, amb la participació de vuit equips: l’Afganistan, Crimea, Grenlàndia, el Kirguisistan, el Tadjiquistan, el Tibet, Zanzíbar i la selecció de la República Turca de Xipre. Segon Viva World Cup Dos anys després de la primera convocatòria, el Viva World Cup es tornarà a disputar enguany a Gällivare (Sápmi), del 7 al 13 de juliol. Hi han confirmat la presència les seleccions de Sápmi, la Padània, el Kurdistan, la de Provença i un equip de siríacs.
Catalunya EndavantL'equip que representarà Catalunya a l'Europeada es diu Catalunya Endavant i es va formar ara fa dos mesos amb una quinzena de jugadors de les redaccions gironines dels diaris el Punt i El 9.

Dia 1: suïssos, ja som aquí

El viatge ha estat llarg, però al final hem arribat al formós poblet de Disentis.

Primera presa de contacte amb els contrincants (prometen ser partits disputats), el poble (típic de postal) i amb les habitacions (zulos).

Avui, a les 6, primera trobada amb tots els participants i l'organització, amb festa de benvinguda inclosa.

Catalunya Endavant!!!!!!

Son les 22:10 al rellotge de l'autocar i veig amb enveja com quinze companys, amb la senyera al cor, s'allunyen per representar el nostre país i la nostra llengua a l'Europeada. No sé si guanyaran, però el que si que estic segur es que s'hi faran amb totes les ganes i el màxim d'orgull. Segurament el més important no és guanyar -si ho fem, millor que millor-, sinó la voluntat que aquests quinze patriotes posaran sobre la gespa suïssa.

En les imatges superiors podeu veure com els integrants de l'equip preparen les maletes, prenen unes begudes isotòniques abans d'agafar l'autocar, s'acomiaden de l'afició a peu d'autocar i carreguen els estris i com fan onejar l'estelada.

Companys, us desitgem tota la sort del món. El país espera notícies vostres, sobretot després de cada partit.

Catalunya Endavant!!!!!!!!!!!