La batalla de Domat-Ems

Finalment va arribar l'hora del partit. Tal com ens temíem, els romanesos van posar gairebé totes les figures al camp per clavar-nos una bona golejada, però afortunadament van deixar a la banqueta el davanter gegant de dos metres que el dia abans havia fet cinc gols. Per Catalunya Endavant van jugar Marc Abadia -porter-, Jordi Taulats, Toni Borés, Marc Bataller, Carles Batalla, Carles Masoliver -tots aquests defenses i encara n'hem trobat a faltar-, Albert Torrescasana, Óscar Pinilla, Guillem Botifoll, Carles Ribera -mig del camp amb missió DESTRUCTIVA- i Met Bentanachs -davanter, per si en pescava alguna-. A la segona part també van jugar Ferran Baiot, Jordi Camps i Lluís Simon. L'objectiu era posar un bon autobús davant de la porteria i evitar una tragèdia de grans dimensions. De forma sorprenent durant el primer quart d'hora vam aturar l'allau dels romanesos, que jugaven amb 15 davanters, i que van col·locar tots els col·laboradors de què disposaven per recollir les pilotes que enviàvem als camps del voltant perquè el joc no s'aturés ni un segon. El nostre principal objectiu era perdre temps i no hi havia manera de fer-ho! Com que el rival no aconseguia marcar i necessitaven com a mínim 15 gols els seus jugadors, van començar a discutir entre ells i l'entrenador va fer escalfar -per horror dels nostres centrals- el davanter internacional romanès, que al minut 20 ja estava al camp per començar a torturar-nos. Tot i que la nostra resistència va ser heroica, a mesura que van passar els minuts ells van trobar més espais i els primers gols van anar caient, sobretot amb xuts des de fora l'àrea i les rematades del seu golejador. Tot i així, al descans estàvem prou satisfets (9-0) i ells encara no les tenien totes. En la segona part físicament estàvem més cansats i ells ho van aprofitar, però van passar coses més interessants que el joc en sí mateix. A fora el camp el nostre conductor, el Pedro i l'Edu Sala -jugador, entrenador, massatgista, delegat, etc.- se les van tenir amb uns romanesos. Hi va haver empentes, insults i en Bataller -qui havia de ser?- va estar a punt de sortir del camp per anar a posar pau! Enmig de tot això, ells continuaven assaltant la porteria buscant una continuant indecent de gols. Ens volien humiliar, vaja. Això va provocar una altra gran picabaralla al camp quan a un xicot romanès no se li va acudir res més que celebrar el 19-0 com si acabés de guanyar la copa d'Europa. Es va treure la samarreta, va escopir a terra i va correr com posseït. En Carles Ribera i en Carles Batalla se li van llançar a sobre i els jugadors dels dos equips van haver de separar-los. En Bataller, un altre cop ell, va amenaçar d'endur-se tots els jugadors del camp. Els romanesos, aterroritzats per la possibilitat que el resultat es considerés nul, van obligar-lo a tornar amb tota l'educació que van poder. Amb tot plegat vam guanyar un temps preciós -estàvem destrossats- perquè el partit arribés al minut 90. Després ens vam haver d'esperar una hora perquè unes furgonetes de l'exèrcit ens tornessin al nostre "quarter". El millor de tot plegat va ser l'ovació que vam rebre dels occitans quan vam arribar al sopar. Quan escric això, els dos equips -catalans i occitans- estan plegats cantant i ballant els grans èxits que els uneixen mentre els responsables del restaurant intenten desallotjar-los. De moment, per les bones.
Salut a tots i gràcies pel vostre suport.