L'endema d'ahir

Salut companys i seguidors,

Despres del partit mes divertit que he jugat a la meva vida, especialment els 25 primers minuts en que vam aguantar el 0-0 com uns senyors (i tambe l'ultim quart d'hora, quan vam intentar per tots els mitjans evitar que arribessin a la vintena), haig de fer unes quantes consideracions al voltant de la tangana final en la qual vaig tenir el privilegi de participar activament. Naturalment, no es que la meva tradicional flegma orxatinosa i la natural impertorbabilitat nerviosa que em caracteritya es veies alterada pel mal d'altura o per l'atac d'una paparra d'aquestes suisses que es veu que fan tanta pupa. Simplement, corria el minut 87 i ens van clavar el 19 a 0 i, naturalment, no vaig veure cap altra alternativa per evitar que en tres minuts ens en fessin un altre gol (o dos) que aconseguir que l'arbitre suspengues el partit. De fet, pero, haig d'agrair la inestimable col.laboracio del davanter romanes que va celebrar el dinove gol com un energumen fent voleiar la samarreta i escopint a terra en una mostra de falta de respecte intolerable. Aclarit aquest punt, nomes afegir-hi que en aquests momens, hora de dinar a Suissa, hora d'esmorzar per naltros, estem intentant fer una valoracio de danys per veure si hi ha onze jugadors en condicions de jugar el partit d'avui o be hem de demanar a l'organitzacio que ens estalvii el calvari. Mentre poguem posar tots dos peus a terra, sortirem al camp. De moment, els tenim entre bosses de gel, fastum gel, reflex, antiinflamaroris i cotons. Seguirem informant.
(Aquesta cronica ha estat escrita sense ni un accent perque no els he sabut trobar en aquest teclat suis que m'han deixat.)