I per postres, els amfitrions

Avui juguem el nostre tercer i últim partit oficial en terres suïsses. El rival són els raetians, l'equip amfitrió. Afrontem el matx amb més optimisme que l'anterior. Com a mínim en les files raetianes no hi ha extrems que hagin disputat la Champions, ni davanters centres de PlayStation, ni directius d'aspecte mafiós. A més, el conjunt local ja està classificat per als quarts de final (que disputarà demà) i és possible que vulgui reservar alguna de les seves figures. Amb una mica de sort, aquesta vegada podrem fer més de tres tocs seguits i qui sap si alguna triangulació amb cara i ulls, i, si els astres ens són propicis, potser fins i tot algun gol! Però toquem de peus a terra. Un dels inconvenients amb què ens podríem trobar és la possible inclusió en l'onze titular raetià dels jugadors menys habituals, que voldran fer-se un lloc en l'equip amb vista als compromisos més imminents. Tenint en compte la nostra condició física -que hom podria qualificar de lamentable-, hem intentat lligar algun fitxatge d'última hora: un boxejador mig suís mig mexicà ("No manches, güey") i algun dels reserves dels conjunts amb els quals més hem congeniat: els germans occitans i els gal·lesos (aquests últims, veïns al búnquer). De moment, però, les negociacions no han fructificat. El que sí que es va consolidant és la nostra amistat amb els equips d'aquestes dues nacions, amb els quals ja hem emparaulat partits amistosos que podríem disputar demà i/o demà passat. I és que els uns, els occitans, es fan estimar per les seves cançons i per l'alegria que encomanen. I els altres, els gal·lesos... Com ho podria explicar? Imagineu-vos un gal·lès lleig com un pecat (us en recordeu, de l'Sloth dels Goonies?)... Doncs imagineu-vos-el sortint de la seva habitació a les dues de la matinada en calçotets i amb unes quantes ampolles de cervesa que tot seguit destapa amb la boca i que comença a repartir entre els presents. Entranyable, oi?

Us mantindrem informats. Gràcies pel suport. Us sentim a prop.