Salut companys i seguidors-res,
Un cop mes escric des d'un teclat que no te accents com cal, o sigui que disculpes per avansat (acabo d'adonar-me que tambe hi falta la c trencada). En fi, que aixo de l'Europeada s'acaba i es hora de fer quatre consideracions.
La primera, naturalment, agrair el suport incondicional dels que heu anat fent comentaris al blog. Sense vosaltres hauria sigut molt mes avorrit.
En segon lloc, constatar que aquest torneig, esportivament parlant, ha estat una aixecada de camisa. Allo que inicialment era una trobada de cultures amb el futbol com a excusa per passar-s'ho be s'ha convertit en poc menys que l'Eurocopa de debo. Els caps de l'organitzacio no volen admetre que se'ls ha escapat de les mans, pero amb la boca petita els matxaques que ens atenen cada dia ens han reconegut que som dels pocs que vam entendre quina era la filosofia d'aquest campionat. De fet, no es pot pretendre fer un torneig professional amb partits sense jutges de línia (bé, abans del partit es demanava si algun aficionat o suplent d'algun dels equips s'hi volia posar per marcar només els fora de banda), amb alguns camps amb porteries de futbol 7 (més petites) i sense ambulàncies al camp com mana qualsevol reglament mínimament professional.
Malgrat tot, hem de dir que no ens penedim d'haver vingut: hem disfrutat com mai jugant a futbol, hem xalat com mai cantant himnes catalans, occitans i galesos, hem fet bons contactes internacionals per coneixer una mica mes de primera ma aquesta Europa que no surt als mapes oficials, i un cop acabada la competicio hem gaudit d'uns dies de turisme excelents en aquest pais de color verd que es Suissa.
Ara ens espera una nova jornada de carretera i manta, amb en Ferran Baiot explicant acudits horribles, en Jordi Camps queixant-se ara que te calor, ara que te fred i en Batalla demostrant com un esser huma pot dormir com un soc durant 14 hores en un autocar tot i tenir catorze companys fent gresca al voltant. Records a tots i moltes gracies.
(Per cert, que el viatge s'esta acabant pero el blog continuara sempre que hi hagi algu amb coses per dir o fotos per penjar.)
divendres, 6 de juny del 2008
Abans de tornar a casa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Volem saber a quina hora arribeu
Bon viatge equipàs!!! Estic segura que això ha estat molt més que tres derrotes ben encaixades. Segur que heu demostrat que els catalans, a més de ben parits, fem pinya i som gent ben avinguda i amb ganes d'obrir-nos al món, sobretot si es tracta de conèixer cultures que es troben en la nostra situació. Us esperem a casa, que ja se us troba a faltar!
Ja que ens agraiu el suport i que som tan ben parits els que ens hem quedat, suposo que portareu xocolata i formatges per tots, no?
TONI VILCHES
Estic orgullós de vosaltres, M'he emocionat i tot veient com cantàveu els Segsdors.
39 gols en contra i un a favor. Un gol encaixat cada sis minuts, però és igual. Heu sigut els millors i podeu tornar amb el cap ben alt!
Bon viatge de tornada i espero expliqueu amb detalls "el tercer temps" quan ens veiem.
Ànims nens!
Dimecres hi ha futbito?
Que tingueu un gran viatge de tornada. I ja ho sabeu, controleu que el conductor no hagi begut i que no premi massa l'accelerador. Ho sento, defecte professional... segur que a la tornada dormireu tots com socs del casament que dueu a sobre.
Un petonàs i felicitats de nou per haver superat amb tan bon humor l'odissea. L'any que ve... més!
Publica un comentari a l'entrada