Des del primer dia una obsessió malaltissa perseguia Jordi Camps en la nostra estada a Disentis. Havíem de visitar el llac de les afores de la vila, que ell assegurava que es tractava de la setena meravella del món. La veritat és que ningú li feia massa cas, però cada dia ens repetia una i cent vegades la mateixa pregunta. "Quan anirem al llac?". Fins i tot en Pedro, el conductor, l'havia acusat de ser un pesat, però això no el va frenar. Finalment, aprofitant la nostra eliminació, va convèncer el dijous un grup nombrós per fer una petita expedició al famós llac de Disentis. Quan hi vam arribar el que vam trobar-hi va ser una bassa artificial -això essent generosos- que servia pequè els nens d'un càmping s'hi remullessin els peus. Després d'una caminada de 45 minuts, Camps, que com a guia turístic comença a perdre punts, va rebre una sonora xiulada per part dels seus companys i va intentar justificar-se, sense aconseguir-ho, que la bellesa del paisatge havia justificat el recorregut. Més xiulades! Per aprofitar el trajecte els més valents van tirar-se al riu i van banyar-se en un aigua de poc més de quatre graus. Vejam quans més equips són capaços de fer-ho!
(Quan tinguem fotos disponibles us les oferirem)
dijous, 5 de juny del 2008
El "llac" de Jordi Camps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo no estic d'acord amb que l'excursi� ha estat una merdeta. �s veritat que el llac ha estat pat�tic, per� per la resta ha valgut la pena... sobretot el paisatge que hem anat veient
Reconec que el llac era una petita merdeta, per� l'excursi� ha valgut la pena. I sobretot admirar la tenacitat del senyor Camps a l'hora d'arrossegar uns quants lisiats per portar-los fins al fam�s llac. �s el nostre Jack particular (comentari per a losties)
Publica un comentari a l'entrada